El Blog de la Natàlia

Apartats

  • La Natàlia
  • Compra el llibre
  • BookTrailer
  • L'autora
  • Altres Llibres
  • Contacte

 Segueix sent sobre l'amor però és ben diferent. 

Aquest és un llibre de relats amb un tema en comú, l'amor. Quantes maneres d'estimar hi ha? Val la pena estimar tot i el que comporta el desamor?

Et deixo el primer relat... 


 

Els carrers de Barcelona

A vegades, als diumenges, m’agrada passejar pels carrers de Barcelona, quan encara estan mandrosos i quasi no s’hi veu a ningú...

Aquell diumenge em vaig deixar portar, sense rumb, permetent que els carrerons em guiessin.

Gaudint del silenci i de la pau matinal, la vaig veure, amb el cotxet.

Rosegava un crostó de la barra de pa i feia molt bona olor, la sentia des d’on estava jo... Segur que encara estava calenta.

No sabia si dissimular o saludar-la. Després de tants anys, encara em salta el cor quan la veig. Com pot ser tan preciosa? Sabia que la maternitat l’embelliria...

Però mentre decidia si girar cap a la dreta o seguir cap endavant, em va somriure.

I jo a ella.

Ja no hi havia marxa enrere.

-        Hola! Quant de temps! Com estàs?

-        Molt bé! I tu? Veig que ben entretinguda.

-        Sí, m’ha volgut acompanyar a comprar el pa i a aquest ritme, arribarem a casa sense... – em deia posant-se una mica vermella.

Silenci.

Mirades vergonyoses.

Silenci incòmode.

-        I què fas? Veig que encara estàs per Barcelona? Jo et feia treballant per algun racó del món...

-        Si, ja veus, però sempre torno a casa. N’estic enamorat, de Barcelona... – i de tu, de tu també, però ara ja no t’ho puc dir – però segueixo viatjant, de tant en tant, amb els reportatges, col·laboracions amb ONGs,...

-        Que bé! M’hauràs d’ensenyar aquests reportatges algun dia.

-        I tant! Així ho faré! I aquest petit què? Es porta bé?

El seu fill em mirava des del cotxet encuriosit. Jo em vaig ajupir per fer-li ganyotes. Reia. I rèiem tots.

Ella mirava el rellotge, estava nerviosa, li notava, i jo ja no sabia què més dir, així que vaig trencar el silenci.

-        Bé, et deixo que si us segueixo entretenint, et quedaràs sense pa. M’alegro d’haver-te vist.

-        Sí, jo també. A veure si ens veiem aviat...

-        Sí, parlem!

Efectivament, no ens veuríem aviat, a no ser que el destí fes que tornéssim a coincidir en algun carreró de Barcelona. Però tot i així, fingíem.

Em vaig acomiadar del seu fill, me la vaig mirar, li vaig fer un somriure i va començar a dirigir el cotxet cap al final del carrer.

Jo vaig començar a caminar però no gaire, 3 passes i em vaig girar. Sabia que no ho faria, però tenia una petita esperança que potser...

Però no, es va seguir allunyant.

Com pot ser que encara me l’estimi?








  • 0 Comments

 Doncs em va fer molta il.lusió saber que el meu relat curt "l'aventura continua" va ser premiat al primer concurs de relats que em vaig apuntar. Així que el comparteixo a continuació. 

Espero que el gaudeixis :)



L'aventura continua

Encara no havia obert els ulls del tot que va entreveure una nota a la tauleta.

-        41.76712402221612, 2.251252842863752. 8.032.GUI. 73-7

 

Què deurien ser tots aquests números i lletres?

Mentre s'incorporava, va agafar la nota amb les dues mans ajuntant les celles. Tenia tot el dissabte per davant i un misteri per descobrir. La nena petit que portava a dins, fan de Sherlock Holmes des que tenia prou força com per aguantar un llibre, havia de descobrir què punyetes eren aquests números.

Ja estava saltant del llit mentre arreplegava la primera samarreta arrugada que trobava i començava a posar-se els texans fent saltirons posant a prova la llei de la gravetat.

A la cuina hi havia una bossa de Can Girabent plena de croissants petits de xocolata. Va somriure.

"Com em coneix", es va dir per dins.

Queixalant el primer croissant, seguia pensant:

-        Què coi deuen significar?

Va posar tota la seqüència a google i no va trobar res.

Llàstima, però ho havia de provar.

Va tornar a analitzar el codi, número per número, lletra per lletra…

Llavors va decidir separar-los.

-        A veure... Ostres! Podria ser...?

Torna a agafar el mòbil i obre Google Maps.

-        Sí! Ja ho tinc!

Encara no s’ha acabat el croissant que s'acabava de posar a la boca que ja està sortint per la porta amb la bossa penjant d’una espatlla i la jaqueta mig posada a l'altre.

Va canturrejant pel carrer Major, saludant als que es troba pel camí com ella. No li fa falta posar el gps perquè s’ho coneix perfectament. Els primers números són unes coordenades i ja s'ha plantat al davant del seu destí:

-        La biblioteca! – es diu a si mateixa.

Para un moment davant la porta, es torna a mirar la nota i torna a aixecar la mirada. Somriu amb satisfacció i fa un pas cap a dins.

Puja les escales i, per un instant, està temptada a preguntar cap a on ha d'anar però es para a mitja passa i s’ho repensa...

-        Millor segueixo el joc.

Així que es gira cap a les estanteries i es torna a mirar la nota.

-        És clar, els següents números i lletres deuen ser la secció i m’indicaran l’autor i el llibre.

Està tan emocionada que no se n’ha adonat que ha arribat al passadís fent saltirons.

Els ulls recorren les estanteries fins que troben el número que està buscant. Després, és el dit que l'ajuda a buscar la següent lletra...

-        Sí!

Crida més alt del compte i se n’adona. Arronsa les espatlles avergonyida i mira de reüll a veure si algú se n’ha adonat. Res, tot tranquil.

Però l’emoció la pot.

Agafa el llibre amb les dos mans, com si hagués trobat un tresor. Estira els braços i l’observa.

-        “I que porti mitjons de colors” - llegeix en veu baixa.

S’asseu allà mateix amb el llibre sobre les cames i treu la nota de la butxaca. Se la torna a rellegir.

Es mira el llibre, es mira la nota,...

-        Que burra! Com no ho havia vist abans!

Agafa de pressa el llibre i comença a fer córrer les pàgines fins que es para en sec a la pàgina 73.

Amb el dit ressegueix les línies i va comptant en veu baixa:

-        Una, dues, tres, quatre,.... set!

Ja ho té! Tot el codi desxifrat. La resta de números era la pàgina i la línia que havia de buscar.

Els ulls li brillen de sorpresa, d’emoció i d’il.lusió.

Comença a llegir el paràgraf.

“S'havia fet fosc i a fora feia fresca, però tot i així, van deixar el balcó obert. Sentien el xivarri de la ciutat de fons mentre, mig despullats, devoraven els embotits i el vi.

-        Feliç aniversari, amor.

-        Gràcies per fer-me l'home més feliç.”

Somriu amb els ulls emocionats. Només ella podria preparar-li un regal d’aniversari així.

Tanca el llibre i se n’adona que, a la penúltima pàgina, sobresurt una mica un paper. L'obre i hi ha una altra nota.

"Això només és el principi. L’aventura continua.  41.780260, 2.257892"

Ara ho té clar, aquesta és una altra ubicació! Obre Google Maps mentre guarda el llibre al seu lloc i marxa trotant cap a la sortida de la biblioteca.

Efectivament, l’aventura continua…



  • 0 Comments
Missatges més antics Inici

Benvinguts i Benvingudes! :)

Benvinguts i Benvingudes! :)

Sobre l'autora

  Fiona Guitart és el pseudònim de la personeta que hi ha darrere d'aquestes lletres. Una persona normal i corrent que s'ho passa bomba escrivint i desitja que tu també t'ho passis igual de bé llegint ;)

Em segueixes?

  • instagram
  • facebook

L'amor del segle XXI

L'amor del segle XXI
Si vols descobrir com viure l'amor en ple S.XXI, fes clic ;)

Llicència de Creative Commons

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

instagram

Seguidors

Estadístiques

Created By ThemeXpose | Distributed By Blogger

Back to top