Capítol 39. La derrota

Després de la discussió, vam arribar a un acord on ell m’avisaria quan marxava i quan tornava perquè jo no em preocupés i jo respectaria la seva decisió de marxar uns dies per desconnectar. 

Ho va fer un cop més: 

- Hey sweety. Marxo. Tornaré aviat! Ja et trobo a faltar. 

Jo em vaig passar els 4 dies mirant el mòbil sense parar, però sense trucar ni enviar cap missatge. 

Al quart dia, vaig rebre un missatge que deia: 

- A les 6 estaré a casa, vens a sopar? 

Semblava que anava tot bé, havíem arribat a un acord que els dos complíem. Ell no s’agobiava i jo no em preocupava. 

Però no va durar gaire. Al cap d’unes setmanes més. Va tornar a marxar sense donar senyals de vida. Vaig suposar que hauria marxat i s’havia oblidat d’escriure’m, però comptava que en 3-4 dies m’escriuria. 

Vaig suposar malament. Al cap de 6 dies encara no m’havia dit res i vaig trucar un dels seus col.legues. 

- Ei, saps alguna cosa d’en Craig? He suposat que hauria marxat però comptava que tornaria abans d’ahir i encara no ho ha fet... 

- Ah si, va marxar fa uns quants dies, tornarà aviat, no pateixis, sempre torna. 

Al cap de 8 dies encara no sabia res d’ell. 

Al novè, vaig rebre un missatges. 

- Hey! On estàs? 

No el vaig respondre. 

L’endemà em va trucar. No vaig contestar. 

Al vespre es va plantar a casa meva. 

- Hey, Natàlia, per què no em dius res? 

- Tu què creus? 

Ens vam discutir, ell es va tornar a disculpar i jo el vaig engegar a la merda. 

Des de llavors, només vaig rebre un missatge que deia “I’m sorry” i dues setmanes més tard, “I miss you”. Encara no l’he respost. Vaig decidir que jo també necessitava un descans i vaig comprar un bitllet cap a Barcelona, que feia més de 9 mesos que no havia tornat a CASA. 

PD: Clarament, en cap moment vaig guanyar el lloc de la Layla, era una falsa il•lusió. A qui s’emportava durant les seves absències era a ella, no a mi.

Categories: 2a temporada , Capítol , Capítols , desamor , El blog de la natàlia