Us haig de
confessar que al cap de dues setmanes ajudant a la granja em vaig convertir en
una experta! Qui m’ho havia de dir que em portaria tant bé amb les vaques i que
seria una netejadora nata dels seus fems. (...ejem...)
Els meus “papis
adoptius” (el Sr. I la Sra. Johnston) estava tant orgullosos de mi que em van
començar a presentar a tots els seus amics i a buscar-me gent de la meva edat per
distreure’m i esbargir-me. Qui m’havia de dir que d’aquells diumenges sencers
desaprofitats davant la tele mirant “Bonanza” en treuria tant de profit...
Us haig de
confessar que aquells dos mesos van acabar sent un dels mesos més divertits que
he passat mai! No us fieu mai de les primeres impressions! El pànic que em va
agafar durant les 48h següents a la meva arribada als EEUU era totalment
infundat!
Vaig anar a
rodeos, a team penning (els genets han de dirigir les vaques a uns tancats i
tancar-les), a fires on hi havia concursos de fer córrer porquets roses amb
cues súper rinxolades d’una banda a l’altra, vaig aprendre a disparar (llaunes,
res de matar animalets!), vaig aprendre a ballar country i em vaig fer fan
incondicional dels pastissets varis que feia la Sra. Johnston!
Categories:
2a temporada
,
Capítol
2 han dit la seva :
vaja que t'ho vares montar bé.......
Seeehhh ;)
Publica un comentari a l'entrada