Capítol 42. La festa prèvia ~ El Blog de la Natàlia

Quan em pensava que ho tenia tot a punt, em van trucar avisant que per tal que els singles de Barcelona es comencessin a conèixer, es celebrava una festa el cap de setmana abans per donar bitllets, informació sobre els itineraris i trencar el gel.

Com que em feia una mica de por el que em podia trobar, li vaig demanar a la Laia que m’acompanyés. Ella, encantada, va venir amb un vestit negre brillant més curt que la meva tovallola de la dutxa (i no és gaire grossa). Estava perfecte com sempre, així que jo semblava més l’acompanyant d’ella, per no dir la que li aguanta la bossa i l’abric que no pas una amiga més. Ni amb el meu millor vestit se’m veia al seu costat. Però en part ja m’estava bé, com que no tenia la més mínima intenció de lligar en aquest viatge (el meu objectiu és aprofitar un viatge gratis), passar desapercebuda era una bona opció.

Així que ens vam plantar a la festa. Estava ple d’homes i dones en bikini per sobre de les barres, ulleres de sol en plena foscor de la discoteca, llums de colors, música moolt alta i gent, molta molta gent (soltera dedueixo).

Amb la boca oberta i a punt de fer un pas enrere per marxar corrents, la Laia em va estirar el braç i em va empènyer fins a davant del mostrador d’informació on havien de trobar el meu nom per donar-me la documentació. Després de donar el meu nom 3 vegades (com es podia donar informació a algú amb la música tan alta??) em van dir que no sortia a la llista.

Ja estàvem, ara que m’havia fet il.lusions, resultaria que no aniria de creuer??? Va venir una segona noia i va tornar a mirar les llistes. No sortia. Va venir una tercera i va tornar a mirar la llista, tampoc sortia (com és que no feien servir ordinadors o una tablet??). Llavors va tornar la segona noia amb una tablet (per fi!) i va dir que estava a la llista de VIPS perquè havia rebut el viatge a través d’un concurs.

Al cap i a la fi, si que aniria de viatge.... Em van explicar les 4 coses que havia de saber i em van enganxar una polsereta al canell que no em podria treure mai més i em van donar una bossa de platja amb tots els documents, unes ulleres de sol, un barret de palla i dues consumicions gratuïtes. Veient el personal, tots beguts, mig despullats i ballant com bojos (o fent moviments descontrolats), vam anar a gastar les consumicions primer.

El que em preocupava més era que amb la colla de borratxos que hi havia allà, si a tots els hi havien donat els documents del viatge, no sé quants podrien pujar al creuer si els perdien durant la nit (que era el més probable).