Escrit per Natàlia a 12:10 2 comments
Tornar a Barcelona va ser fantàstic. Tornar a veure als amics, a la Catiusca (que per estrany que sigui, no em va ignorar del tot), trepitjar la ciutat de dalt a baix, resseguir de nou les nostres rutes i tornar a sentir la rutina barcelonina, encara que fos per una setmana. 

Per evitar els meus pares, vaig anar a dormir al meu pis, amb les companyes, que no han llogat la meva habitació (com m’estimen) i ara és el camp de batalla i residència de la Catiusca. Entrar en aquella habitació em va encongir l’estómac una mica. Quants records, de dolorosos i de divertits, com quan vaig conèixer el Quim amb el cibersexe, la primera nit de la Catiusca que no em va deixar dormir jugant amb tot el que trobava per l’habitació o quan omplia el llit amb vestits descartats perquè no eren prou adequats per les primeres cites amb en Martí... Sembla mentida com passa el temps. Ara, vivint a Califòrnia amb una feina fantàstica però amb molta nostàlgia i un bri de tristesa... 

Tot i així, tornar a casa sempre alegra. Em vaig passar els dies quedant amb tots i totes les amigues que trobava més a faltar, dormint fins tard, passejant sola per la Barceloneta fins que acabessin de treballar les companyes de pis per anar a prendre alguna cosa per algun dels nostres bars preferits,.... Però també vaig haver de patir un dinar familiar. 

Vaig avisar als meus pares que estava a Barcelona, 3 dies després d’haver arribat (que mala filla que sóc) i vam quedar que hi aniria a dinar l’endemà. Per descomptat hi havia les tietes també. 

És curiós que quan em van bé les coses, ningú em pregunta res. En el fons crec que el fet que jo estigui tan lluny, a un lloc on no han estat mai i fent una feina que no entenen, els espanta. No saben què preguntar i per això no pregunten. Tot i així, hi ha una pregunta que no falla mai: 
- I ja tens algun nòvio per allà? 
L’antiga Natàlia s’hagués enfadat i hagués dit que en tenia fins fa poc i que era un “marine” guapo i catxes! Però, després de somriure per mi mateixa vaig dir: 
- No, ni un! 
- Ahhh perfecte doncs! Perquè vas rebre aquesta carta, que la vam obrir per si era alguna cosa important, com que no en truques gaire ni ens has vingut a veure, no sabíem quan la podries obrir... 
- Si Nuti! Te’n vas de “crucero”!!! – deia la meva tieta tallant a ma mare. 
 Resulta que el regal que em van fer anys enrere del sorteig d’un creuer de solters amb Beetic (si, aquests tipus de regals em fan...) hi havia hagut algun error i jo era una de les finalistes però no se’m va notificar mai. Per aquest motiu, em regalaven un viatge gratuït a un dels seus creuers de solters. 

No tinc massa interès en tancar-me a dins d’un creuer ple de solters (probablement tots més calents i sortits que una nit a Trauma a última hora). Però bé, fer un creuer pel Mediterrani amb tot pagat, tampoc pinta malament no?
Ostres,

2 han dit la seva :

joan gasull ha dit...

encara que el creuer no s'enfonsi jo ja t'imagino molla.... ;)

Natalia Elblog ha dit...

O_O jajaja