Escrit per Natàlia a 12:29 3 comments
Bé, de la Mexican Party em van quedar 2 coses molt clares (bé, 3).

La primera, que m’he fet gran i ja no tinc el cos per tanta guerra. He estat 3 dies de ressaca!!! Per favor, que dur! Els jocs amb alcohol i amb mexicans bojos immunes al tequila no són divertits! Sobretot perquè la borratxa era jo!

La segona és que no tornaré a prendre tequila ni margaritas en una bona temporada.

 I la tercera és que els homes són extremadament simples (ho sé, ho hauria d’haver tingut clar fa molt temps oi?). Perdó per generalitzar però acceptareu que tinc molta raó i és que en el fons, la motivació de (quasi) tot home és el sexe i si són mexicans amb retòrica encara més (ara he aixafat la frase oi? El català és fàcil, passa-ho... El que volia dir és “labia”, que en tenen molta alguns mexicans...).

Doncs bé, tal com va predir la Marisa, a la mexican party no em van faltar homes. Tots van demostrar interès i sobretot a mesura que anaven sumant tequila shots... El problema és que tots et diuen el mateix: 
- Que linda.
- Eres la más bonita de la fiesta
- Relinda, etc etc.. 
Però bé, això podríem dir que està dins de la normalitat o que és el que estem acostumats. El que em fa més ràbia és quan t’assentes a xerrar amb un (dins de les limitacions del tequila) i et comença a dir que ets especial, que no havia conegut a ningú com tu i que li agradaria saber més de tu. Probablement, abans d’acabar aquesta última frase li estaràs fent la cobra (en funció de la quantitat de tequila shots, potser tardes 3 segons més a reaccionar). La cobra, per si algú la desconeix, és el gest que utilitzen les dones (majoritàriament), imitant a una cobra (serp genèrica també deu servir) per evitar que un home (normalment) et faci un petó als llavis sense permís.

Vaig fer unes quantes cobres fins que el tequila va eliminar del cervell la meva capacitat de discernir i raonar. Després, ja no recordo gaire cosa més. Bé si, algú que m’aguantava els cabells i despertar-me al llit amb un tio al costat.

Horror! Què vaig fer? Per sort res (o això sembla!)! El Leo, un dels que em deia linda i em feia riure (a mi sempre m’han agradat guapos i/o que em facin riure), va ser l’encarregat d’aguantar-me el cabell i de portar-me al llit. Al matí, quan em vaig despertar, em mirava amb un somriure preparat per respondre els meus dubtes. 
- No pasó nada. Preferí esperar hasta la mañana, ahora ya podràs decidir si te apetece... 
I bé, els “polvos” matutins sempre han estat una bona manera de despertar-se oi?
Ostres,

3 han dit la seva :

joan gasull ha dit...

Les coses i si són bones encara més millor fer-les en plena consciencia. I la trempera matinera de vegades es prou verdadera.... :-)

pons007 ha dit...

A part que fer-ho amb algú que està tan borratxo que no s'entera de res tampoc té massa gràcia, la idea es que hi hagi moviment per part dels dos (o més xD) participants

Natalia Elblog ha dit...

jajaja exactament!