Escrit per Natàlia a 8:56 2 comments
La relació amb la Layla avança lentament, amb en Craig, avança més ràpid quan la Layla no està al mig... Em sento com la madrastra dolenta de les pelis de la meva infància.

Però aprofito els meus contactes i la meva feina per convidar-lo tan com puc a festes i esdeveniments que no permeten gossos... Bé, que no solen admetre perquè l’altre dia, van fer una coctail party molt vintage que permetia portar les mascotes sempre que anessin degudament vestides, en aquesta ocasió, amb “pajarita” o llacet. Així que vaig aprofitar l’avinentesa per a convidar a en Craig i la Layla a la festa, amb l’excusa que jo no tenia cap mascota per portar...

La ocasió era perfecte: una festa a la platja al capvespre, amb coctails i bona música. Així que passejant per la platja mentre la Layla jugava amb les onades, vaig omplir-me de valor i vaig fer-li un petó. Per un moment, es va mig apartar, com espantat, i després es va deixar portar uns segons més. Va agafar-me les mans, va abaixar la mirada i em va dir:
- Tu m’agrades molt Natàlia, però – si, el maleït però... – fa poc mesos que em vaig separar de la meva dona i necessito prendre’m les coses amb calma i lentament. 
 Em va acompanyar fins a casa, em va fer un petó a la galta i va marxar. Què els hi passa als homes americans que tots s’ho volen prendre amb calma? Justament ara que jo començo a tenir les coses clares i no m’importen les presses...

Sembla mentida com ha canviat el meu concepte de relació i el sexe amb amor després de la gran decepció amb el Martí... Abans havia abandonat la idea de tenir sexe sense amor, sexe per simple diversió i ara em pregunto per què encara estic esperant que en Craig es llanci si podria anar al llit amb qualsevol que em distregui i em diverteixi... No sé si he madurat o m’he tornat una frívola, o potser simplement m’he actualitzat a la situació actual (a la americana sembla que no...).

Parlant amb la Marisa (la meva companya de pis), mentre em preparava un margarita, em va dir que el proper cap de setmana celebraríem una mexican party extraordinària i que convidaria a tots els amics mexicans que coneix perquè em deixi estar de Craigs marines que es volen prendre les coses amb calma... M’ha fet una mica de por!
Ostres,

2 han dit la seva :

joan gasull ha dit...

si no es tria i remena mai acabes de trobar el que necessites. Remena i tria tant com faci falta

Natalia Elblog ha dit...

Potser si no??