Escrit per Natàlia a 7:27 No comments
L’endemà al matí, tot el romanticisme de la nit anterior s’havia esfumat. Quedar-se adormit sense roba a sobre d’una manta al mig del bosc té certs desavantatges. El primer de tot és que quan el foc s’apaga (el literal i el figurat), fa moooolt fred! I córrer a dins la tenda, posar-se el pijama i tornar a dormir, si no tens la facilitat masculina d’adormir-te en 0'2 segons, pot ser contraproduent, per múltiples motius. Amb les hores que vaig estar desperta us els podria enumerar i tot... 

  1. Fa fred! Tornar a agafar la temperatura adequada per dormir (i escalfar els peus) requereix temps. 
  2. Els sorolls. Tot fa sorolls estranys que poden ser potencials assassins en sèrie, óssos salvatges (i assassins), llops (salvatges i assassins) o branques tètriques que semblen tot el anomenat anteriorment... 
  3. La picor! Els mosquits (salvatges també) piquen per tot arreu! I no son picades petites, no, son picades de pam i mig!! 
  4. Les aranyes enormes (possibles taràntules assassines) i peludes que es posen per tot arreu i em fan tenir malsons d’aranyes que es posen per sota la manta i es passegen pel meu cos i em piquen. 
  5. La imaginació. Sabeu el mal que han fet les pel.lícules de terror a la meva imaginació?? A cada soroll que feien les branques dels arbres imaginava qualsevol element terrorífic del número 2 que venia a atacar-nos i destrossava la tenda deixant sang per tot arreu... 
  6. Les pedres. Com hi pot haver tantes pedres i ubicades de tal manera que es clavin a les parts on hi ha menys greix del meu cos?? Em vaig sentir com la princesa i el pèsol (sense els 50mil matalassos (amb més motiu!!)). 
  7. El sol. Per què surt tan d’hora el sol? I més quan has dormit tan poc? Vaig acabar a sota les 2 mantes mig ofegada per poder seguir dormint sense que em despertés la llum diürna... 
  8. Roncs. Els roncs del que dorm profundament al teu costat i que fan tantíssima ràbia quan tu no pots dormir... 
 Tot i les meves llistes, esbufecs i lamentacions, vaig dormir fins a les 11 del matí quan em va despertar la olor a cafè. Vaig aixecar el cap i vaig estirar el braç pel meu voltant i estava buit. Òbviament, en James ja estava despert, segurament des del primer raig de sol. 

Una cosa que potser els nois no sabeu, és que un dels moments més delicats per una servidora (i potser alguna més) és quan es lleva al matí amb una nova parella i aquesta l’ha de veure de bon matí, en un dels aspectes més lamentables que se’m pot trobar: la cara inflada, despentinada, les marques dels llençols per tot el cos i part de la cara, plena de lleganyes, amb el maquillatge corregut o el que encara és pitjor, sense maquillatge i en el cas d’aquell matí, sense cap mirall per veure en quin estat em trobava. Vaig optar per la versió madura de la Natàlia (estranyament, cada cop apareix més sovint aquesta Natàlia) i pentinar-me amb els dits, intentar netejar-me una mica la cara i sortir tan dignament com fos possible... 

Vaig treure el cap per la tenda amb els ulls migs tancats per adaptar-me a la llum i vaig entreveure en James somrient amb una tassa de cafè a la mà i el foc encès. A mesura que m’acostava s’anava posant seriós i jo em vaig començar a espantar, em vaig girar mirant enrere per si hi havia algun assassí darrere meu però no hi havia res. Al veure la meva cara de pànic em va dir que no passava res, però que m’acostés i el deixés mirar-me bé... Jo no entenia res! 

Resulta que tenia la cara plena de picades de mosquit i semblava "el hombre elefante"... Gràcies p**** mosquits fills de la gran P***!!!!! Ara i més que mai, sense treves ni miraments: 

Mort als Mosquits!!

Després de menjar alguna cosa amb tot els cabells a la cara perquè en James no seguís veient la tragèdia nocturna, vaig córrer cap al retrovisor del cotxe per veure i lamentar-me el meu estat. Potser dir que semblava l’home elefant era una lleugera exageració, però que tenia 4 picades a la cara de 2cms cada una i de color vermell i que picaven un munt, era ben cert! Ho vaig maquillar com vaig poder i vaig anar a realitzar una de les tasques més difícils d’acampar el bosc: trobar un WC. 

A qui se li va ocórrer fer una acampada al bosc sense un lavabo amb una porta i 4 parets on poder seure amb calma per fer el que el cos et demani en cada ocasió???? Els homes ho teniu fàcil per fer pipí, per nosaltres ja és un handicap 1. Trobar un lloc prou allunyat com perquè en James (o els respectius) no ens vegin, 2. Aguantar-se ajupit tota l’estona mentre fas pipí (no vegis els quàdriceps que se’t queden després d’un cap de setmana fent pipí a l’aire lliure!), 3. Vigilar que cap peça de roba toqui al terra i encara menys, el pipí. 4. Vigilar que cap mosquit, aranya i insecte vari de mida i proporcions americanes (tot és gros per aquelles terres) et piquin al cul i 5. Aixecar-se sense ensenyar el cul a ningú. Un horror! I això per a tot el que tingui a veure amb la neteja: rentar-se les dents? A on et doni la gana! Dutxar-se? Du què?? Que dur que es faria el cap de setmana...
Ostres,