Escrit per Natàlia a 11:50 2 comments
Després dels 4petons ajaguts a la palla, en James i jo ens vam convertir en 2 enamorats de principis de segle XX: d’aquells que es somreien, es miraven de reüll i els més agosarats, es donaven de la mà mig d’amagat.  Era com un amor platònic, d’aquells que es miren però no es toquen.. Es va convertir en el nòvio d’adolescència primerenca que no havia tingut mai. 


Clarament jo no estava preparada per tenir cap relació, no després d’en Martí, menys després d’en Guillem i menys amb algú que no teníem res en comú i que no tornaria a veure en menys de 2 mesos.... 

Però després de la gran decepció amb en Martí, el meu concepte d’amor romàntic s’ha anat transformant, fins al punt que el romanticisme ja no és el que era en mi... I sobretot, la necessitat de gaudir del sexe amb una persona que estimi ja no està essent una prioritat en mi... Estic canviant? Serà el canvi d’aires? Les influències americanes? Les decepcions amoroses? M’estic tornant una cínica? Estic evolucionant? O “involucionant”? O potser és que estic obrint punts de mira? 

En James està xapat una mica a l’antiga, és d’aquells americans que quan es volen casar, primer demanen la mà al pare de la nòvia. Si, a Catalunya ja fa molt que això no es fa (no¿?), però a EEUU es veu que és bastant més freqüent. És una manera de mostrar respecte... Tot son punts de vista no? Doncs bé, com a bon conservador, no tenia cap pressa en posar-me la mà a sobre i a mi m’anava perfecte! Em treia a passejar (sona malament però era literal, allà a la granja sense transport, qualsevol sortida era benvinguda), anàvem a ballar, fèiem excursions, em feia de guia turístic, em va introduir al seu grup d’amics i va ajudar a fer passar els mesos més ràpid, que no em sentís sola en cap moment i sobretot, a aprendre anglès. Ja sabeu el que diuen, si vols aprendre un idioma, el millor que pots fer és buscar-te un novio/a que el parli...
Ostres,

2 han dit la seva :

pons007 ha dit...

i si el pare si nega que fas? dius "ah vale" i en busques una altra?

Natalia Elblog ha dit...

Bona pregunta! A partir d'aquí és on apareixen els milions de guions de pelis americanes d'amors impossibles tipus Romeo y Julieta..