Escrit per Natàlia a 12:26 3 comments
Us he de confessar que la vida americana, bé, el menjar americà, m’ha fet guanyar uns quants quilos de més. No és que em passi el dia menjant hamburgueses però com que als súpers hi ha taaaaaaaannnnts productes precuinats i estan més bé de preu que comprar els ingredients per separat (i que mai he estat una gran cuinera, no ens enganyem), doncs acabo fent la opció vaga i compro tot el que no s’ha de cuinar. 

Un dia passejant pel que es podria dir el passeig marítim (està al costat del mar i veig aigua) de San Diego amb un gelat a la mà, vaig pensar que podia fer com la resta de gent que m’envoltava i córrer parc amunt i parc avall. Bé, com ara per Barcelona, que sembla que tothom s’ha tornat sa i tots van a córrer, en bici, a fer maratons, triatlons, ironmans,... 

Així que, com que ara quan miro el meu compte no em poso a plorar, em vaig comprar un conjunt moníssim de runner de color rosa fluorescent (ben pensat, un color menys cridaner hagués estat una bona opció fins que no dominés el running amb certa decència,...) i vaig decidir anar a córrer després de treballar. 

Com era d’esperar, una gran esportista com jo, més fan dels coulants que de la suor, només trobava excuses per no anar-hi:
  •   Avui fa massa calor. 
  •  Avui fa massa fred. 
  •  Ja és massa tard. 
  •  Ara hi ha massa gent. 
  •  Pel dia que és ja m’hi poso dilluns que ve... 
  •  Faig això i ara hi vaig... 
  •  Uff, quina mandra! Prometo que demà hi vaig!! 
  •  Etc.... 
Quan se’m van acabar les excuses i em vaig omplir de força de voluntat, hi vaig acabar anant. Em vaig posar el conjunt, les bambes “supinadores” (si, avui en dia, has de ser un expert en tot per comprar qualsevol cosa), els auriculars amb música per donar-me energia i vaig anar caminant fins al parc (havia d’escalfar). Un cop allà, em sentia com una estafadora enmig de professionals. Almenys amb el conjunt de moda no cantava gaire perquè tothom anava igual! Vaig fer quatre estiraments imitant als que tenia pel voltant i em vaig posar a córrer... 

Bé, en un principi no semblava tan complicat. Les cames es coordinaven soles i no m’ofegava. Si resultaria que encara se’m donava bé això de córrer. Ole jo! Els problemes respiratoris van començar al cap de dos minuts de carrera. Ja no es coordinaven tan bé els cames, ja començava a necessitar suport del meu cervell per recordar-los-hi que no paressin, que havien de seguir així almenys 28 minuts més... 

Pel que fa a la respiració, amb el nas no en tenia prou. Havia de respirar amb la boca i ben just m’anava. I això que el camí era bastant pla! A la primera pujada vaig haver d’abandonar. La meva cara estava tan vermella que en comparació, el meu conjunt fluorescent semblava que havia perdut intensitat. I respirava tan fort que semblava un búfal furiós a punt d’envestir a algú. 

Tot el glamour havia desaparegut. M’havia convertit un tomàquet vermell, suat i amb malles apretades. Hi ha algun esport on pugui mantenir la meva dignitat? 

Però no us penseu que vaig abandonar tan ràpid. Vaig fer mitja volta i vaig encarar la petita pujada que marcava el camí de tornada. Com un cotxe atrotinat enmig de cotxes de luxe, jo i la meva respiració sorollosa ens fèiem camí (ens deixàvem avançar) entre la resta de corredors silenciosos que amb prou feines suaven (com s’ho feien?!!?!). Vaig abandonar quan el flato (com es diu en català?) no em va permetre fer una passa més sense patir un dolor profund. 

Tot i la meva cara demacrada, em vaig sentir profundament orgullosa d’haver fet el pas, que ja era molt! Tornant cap a casa vaig sentir que em cridaven. Resulta que uns companys de feina anaven a córrer cada dia pel parc i es trobaven per anar-hi junts. Em van convidar a anar-hi i vaig lamentar haver-me’ls creuat. Ara no tindria excusa per no anar a córrer. 6NVNAPVVE25A
Ostres,

3 han dit la seva :

joan gasull ha dit...

Tu ves-hi que el runnig és com estar en un aparador....

pons007 ha dit...

Veig que t'ho passes molt bé corrent xD

Jo soc més de nedar, com a mínim no es nota que sues xD Tampoc et pot atropellar cap cotxe si et despistes, tot son avantatges xD

Natalia Elblog ha dit...

No has tingut en compte que a la piscina s'hi ha d'anar amb gorro i no és gaire favoridor... i el greixet que sobresurt del banyador... tampoc! ;)