Escrit per Natàlia a 8:01 2 comments

Tinc un secret a confessar... Sóc una crack ballant Country! 

Es veu que als bars de rednecks segueixen l’estil old fashioned de demanar a les noies que ballin amb ells i com que no accepten un No per resposta (i sinó, el Sr.Johnston ja s’assegurava de buscar-me companys de ball), de ball en ball m’hi vaig aficionar. 

Ja sé que tres mesos no donen per molt però com que un dels nois que treballaven amb el Sr.Johnston tenia una debilitat pel meu accent de guiri i era molt fan del country, cada dos per tres se m’enduia a ballar. I jo encantada! Tot el que fos sortir de la granja i poder-me “Arreglar”  era una gran activitat! (perquè arreglar a Missouri, per mi significava posar-me les botes camperes que em vaig comprar la 2a setmana d’estar allà i algun vestidet mono. Ben aviat vaig adonar-me que els talons no lligaven en els seus 4x4 enormes i els bars vells i destartalats..).


Aquest noi, el James, va ser el meu gran introductor a la "cultura country" durant aquests mesos. Us haig de confessar que fer amics a EEUU no és fàcil. No perquè no siguin adequats i correctes, sinó per la barrera que et posen que no et deixen traspassar. A excepció, és clar, que siguin del sexe oposat i estiguin interessats en tu. 

Us he explicat que la debilitat que tenim nosaltres pels accents dels guiris, ells també els tenen?? I clar, com que jo parlo amb el meu accent català “estupendu”, doncs quan em sentien els hi brillaven els ulls i començaven a fer-me cas (abans, lamentablement, no gaire). Més o menys, igual que nosaltres quan un britànic comença a xaporrejar català, una delícia! jijiji

Doncs al que anava, ballar country! Quan vaig veure per primer cop tota la pista plena de parelles ballant, semblava que hagués entrat a l’espectacle de Disney sobre gel ja que es movien d’una banda a l’altra com si flotessin, un espectacle! Res a veure amb el Coyote Dax i els balls en línia recta que ballava a Barcelona...

Haig de confessar que al principi, jo també era un espectacle. No sé moure els peus si no me’ls miro i en James m’anava dient el que havia de fer, jo que ja tardava en processar el que em deia amb el seu accent tancat americà i traduir-ho, després, havia de moure els peus. Òbviament, quan movia els peus, ja anava 3 passos tard... però bé, res que la pràctica no arregli.   

A més a més, sempre que ens trobàvem per la granja, ell trobava l’excusa d’agafar-me i posar-nos a ballar... Jejeje Una distracció estupenda, no us enganyaré.
Ostres,

2 han dit la seva :

pons007 ha dit...

on es el vídeo on se't veu ballant country?

Natalia Elblog ha dit...

ejem... s'ha perdut!