Escrit per Natàlia a 10:47 No comments
Una de les coses que he descobert amb la distància ha estat qui son els amics de veritat i qui no.  

Les primeres setmanes que vaig tenir més atacs de “morriña” escrivia emails a moltes amigues i amics per a que m’expliquessin el que feien i jo els hi explicava els meus descobriments westerns.  

Alguns contestaven de seguida, d’altres tardaven una mica més, però n’hi havia, dels que es consideraven “millors amics” que ni tan sols contestaven...  Ja sé que tothom està molt ocupat amb les seves pròpies vides però, respondre un email de tan en tan és tan complicat?  I més per una persona que se suposa que t’importa! 

Al cap dels mesos i tampoc tenir resposta, ja vaig tenir clar que no era que es tractés d’estar ocupat o no, sinó que simplement jo no els hi interessava. 

Això si, en les meves visites a Barcelona, tots tan contents. Et preguntaven durant 5 minuts què tal els últims 9 mesos de la teva vida i després canviaven a temes més importants: els seus. 

De les decepcions s’aprèn, no??

PD: us ha passat a vosaltres?
Ostres,