Capítol 9: Sordesa psicològica

Però va semblar que en Guillem no havia entès gran cosa del que l’hi havia dit. Potser ja no escrivia missatges tant tontos i cursis pel facebook però me’ls escrivia a mi en privat. No havia entès que jo no n’estava enamorada?? Que jo estava sola, deprimida, enamorada (d’un altre), amb l’autoestima pel terra, destrossada i que estava disposada a canviar de país per superar una ruptura com per tenir interès d’enamorar-me d’algú???

En aquell moment, la última cosa que volia era tornar a sentir per algú el que sentia en aquell moment pel Marc. De moment només necessitava deixar de sentir la paraula AMOR!

Al cap d’un parell de mesos vaig rebre un estrany missatge pel facebook... Una tal Núria que no coneixia de res em va escriure això:

“Hola Natàlia, no ens coneixem però et demano que llegeixis el que t’escric a continuació i que t’ho prenguis molt seriosament. M’he enterat que estàs sortint amb el Guillem i vull avisar-te de que el Guillem està obsessionat amb mi i des que el vaig deixar fa 4 anys que només fa que buscar noies que s’assemblin a mi. Ja sé que sonarà molt egocèntric però és veritat. Pregunta-li com es diuen les seves exs, totes comencen per la lletra N i la seva feina té a veure amb publicitat, marketing, disseny o dibuix... Amb la seva ex va repetir fins i tot la nostra història! La Nadia té la mateixa edat que tenia jo quan ens vam conèixer, estudiava la mateixa carrera, fins i tot li deia a ella (turronet) el que jo li deia a ell, etc etc...

Pregunta’m el que vulguis i ja veuràs, està obsessionat, no és sincer amb ningú. Necessita tenir algú al costat i és capaç de dir qualsevol tonteria per tenir algú al seu costat. A part que a totes les noies els hi diu el mateix: “No havia sentit mai per ningú el que sento per tu”, “tu em fas sentir com ningú m’ha fet sentir” ”Ets molt important per mi”, bla bla bla bla bla...

Em sap greu dir-te tot això però si jo estigués en la teva situació m’agradaria que algú m’ho digués! No te’n refiïs! Núria”

Va ser el moment definitiu per dir-li al Guillem que jo no podia començar res amb ningú fins que no estigués bé amb mi mateixa i aconseguís superar la meva història amb en Marc.

Perquè si, la Núria tenia raó! Al cap d’uns mesos, quan jo ja estava als EEUU, el seu facebook es va tornar a omplir de cursilades ridícules, fora de lloc, horteres i que tanta exageració només fa que fer-te pensar el contrari, que no sent res del que escriu. Ja sabeu, “dime de que presumes... que te diré de que careces...”