Escrit per Natàlia a 12:31 2 comments

El que em referia a l’últim post sobre en Guillem, que va ser com un clau que no va treure el clau anterior i que es va clavar a un mal lloc i va molestant, és que no em va ajudar a oblidar-me d’en Martí (ja que ha estat força temps pel meu cap (i cor)) i perquè enrotllar-me amb en Guillem m’ha portat més mals de caps que altres coses...

Us vaig explicar que ens vam liar un dia accidentalment i que llavors ens vam seguir veient fins poc abans que marxés als EEUU. La qüestió és que a la setmana d’haver-nos liat, en Guillem va canviar l’estat del facebook i va posar que ja estava sortint amb algú. Vaig pensar que era una mica precipitat però tampoc em va molestar...

Al cap de dos setmanes ja començava a penjar comentaris amb la paraula enamorat pel mig i ja em vaig començar a espantar... Jo encara estava boja pel Martí i em deixava estimar pel Guillem però no feia ni un mes que estàvem liats com per parlar d’amor!! Ara que hi penso, quan es pot començar a parlar d’amor al sortir amb algú?

Em pensava que el fet que els dos ens haguéssim passat tant de temps parlant dels nostres exs, havia quedat bastant clar que seguíem penjats per ells i que, ejem, ens consoléssim mútuament satisfent necessitats bàsiques dels éssers humans (afecte, companyia, sexe,...) no incloïa iniciar una relació patològica i inevitablement, destinada al fracàs. Però en Guillem semblava que no ho tenia clar... Cada dia que passava es veia més en cor d’escriure bajanades relacionades amb mi i l’amor...

Només us posaré l’exemple que d’una foto d’un candau unint dues cadenes, ell en veia símbol d’amor... i què voleu que us digui, a mi, un candau unint dues cadenes em sona a esclavitut o obligació, més que voluntarietat i amor... però bé, per això hi ha la interpretació lliure oi??

Per descomptat, preocupada pels seus estats del facebook (i no ens enganyem, pel fet que algú pogués relacionar aquests estats tan cursis i inadequats amb mi) vaig parlar amb ell... i em va dir que tenia molt clar que havíem d’anar a poc a poc (sort que ho tenia clar!) i que havíem de deixar passar el temps per superar les nostres històries, però que també tenia molt clar que jo era una noia molt especial i que no em volia perdre i que faria tot el que fos possible perquè allò nostre (¿?) funcionés...

Us he de confessar que després de tota la història amb en Martí i la Júlia, les meves fantasies sobre l’amor romàntic i el romanticisme en general cada cop estan més enterrades sota terra i, en Guillem podia dir el que volgués però jo no em creia cap paraula que provingués de cap home (i de cap dona tampoc).

Com que va semblar que en Guillem ho tenia clar, ho vaig deixar així, vam seguir quedant, vam seguir follant i vaig seguir estudiant anglès...
Ostres,

2 han dit la seva :

garbi24 ha dit...

Primer de tot, molt ben tornada, ja trobava a faltar les històries de la Natàlia......:-)
S'ha d'anar molt amb compte amb els claus, solen fer més mal quan surten que quan entren, però la veritat es que no podem passar sense aquests lligams i si vols que et digui la veritat no es pot estar tota la vida penjat del mateix clau......ni que siguis un quadre.
Continuitat mode on?

Natàlia ha dit...

Sisi! Continuitat!! jajaaja