Capítol 12. Les primeres setmanes als EEUU

Quan em va recollir el Sr.Johnston a l’aeroport, vam carregar les maletes al seu truck (o 4x4 gegant per a les persones normals) i vam fer 45kms allunyant-nos de la ciutat, travessant camps, per arribar a casa seva (mansió per a la resta, almenys pels europeus que ja no hi cabem com per fer cases unifamiliars enormes amb jardins gegants) on ens esperava la seva dona amb un somriure a la cara i un pastís de poma a la taula del menjador.

Era tot molt divertit, realment com a les pel·lícules! Tant el paisatge, com ells, com la casa,... Em van ensenyar la meva habitació i era enorme, amb uns armaris enormes (una pena que el fantàstic vestuari que havia adquirit per a la ocasió s’hauria d’esperar fins arribar a Califòrnia per sortir de l’armari), un lavabo per mi sola,... Genial! El problema és que la casa estava a km’s de qualsevol superfície d’oci: ni cine, ni botigues, ni restaurants, ni bus! I jo allà plantada sense transport, a part del Sr.Johnston. Tenia pinta que m’avorriria molt i que no tindria més remei que aprendre anglès!

Em van deixar descansar dos dies per sobreviure al jetlag i a la nit del segon dia a l’hora de sopar (qui diu sopar, diu berenar perquè això de menjar a les 7...) m’esperaven amb una llista de tasques i horaris amb les hores que estaria estudiant anglès i les que estaria ajudant a la granja o a netejar la casa. Ejem, d’acord que no m’esperava tanta hospitalitat però tampoc estava preparada per anar a treballar a una granja! Em van dir que en funció dels meus avanços tindria recompenses que inclourien anar a sopar a fora o anar a un Starbucks a connectar-me a internet (si, perquè tampoc tenien internet!). Em sentia com una adolescent a una casa d’intercanvi!

La meva única condició va ser que em deixessin despedir-me de la civilització anant-me a connectar per avisar de la situació a les meves amigues i als pares, i anar al primer Wallmart de la zona a comprar texans, camises de quadros i jerseis. Si havia de fer vida de cowboy durant dos mesos, almenys que em pogués integrar en condicions!!