Escrit per Natàlia a 16:10 3 comments

Us he explicat que a la feina ens proporcionen un/a psico-coach per a que puguem parlar amb ella (en el meu cas) sobre com em sento amb el canvi de país, cultura, bla bla bla, sobre els meus objectius a la feina per poder anar ascendint a la meva carrera professional i qualsevol assumpte personal que li vulguis explicar...???

Ai! Que no us he explicat què és un psico-coach! Doncs, òbviament és un psicòleg que a més a més és coach, i un coach és la persona que en teoria et fa les preguntes adequades per ajudar-te a aconseguir els teus objectius... Si voleu més informació: el Sr. GOOGLE!

Personalment, a mi m’encanta! Tinc una coach que m’ajuda a créixer com a persona en molts sentits i una psicòloga que em soluciona conflictes personals, inseguretats, temors i amb qui em puc desfogar quan m’estresso massa a la feina o em truquen els meus pares i em desanimen. Per descomptat, està al dia de la meva vida amorosa i com a ex-psicoanalista (què passa, es veu que els psicòlegs també s’han d’actualitzar perquè algunes corrents ja comencen a estar desfassades), sempre em treu conflictes de la meva tendra infància (els quals haig de dir, que entenc perfectament com a origen de les meves neures).

La qüestió és que avui em toca sessió amb ella i realment en tinc moltes ganes perquè tinc conflictes amorosos! Per variar! Oi??

Crec que no us he parlat d’en Craig... Aix en Craig, que maco que és... Jajajaja si! Ho confesso! Torno a estar enamorada! El problema és que és un amor no correspost! Ja us ho explicaré en calma però per fi, m’he començat a oblidar d’en Martí. Ja tocava oi?

Me’n vaig cap a la sessió!
Ostres,

3 han dit la seva :

garbi24 ha dit...

Vigila que el guapo no sigui parella de la psicòloga......que ja entens prou de trios.

Anna ha dit...

Noia, trobo que hauries d'enviar el teu blog a alguna editorial. Segur que vendria! El rotllo "Bridget Jones" té tirada, però lo bo del teu és que va d'una catalana.
Perque entenc que tot és fantasia, oi?

Natàlia ha dit...

No no Garbi, he après la lliçó (crec)!

Gràcies Anna! Jo sempre dic que la realitat sempre supera la ficció, però si! És un blog fictici! ;)