Us he
parlat del meu fantàstic apartament però no us he parlat del meu primer
contacte als EEUU... Recordeu que la jefa em va enviar a casa uns coneguts seus
perquè pogués practicar anglès abans de començar a la feina? Doncs bé, va
resultar que no vivien a California, que és on havia d’acabar anar a treballar
i viure, sino que vivien a un poblet perdut de Missouri. Bé, he d’especificar...
vivien a una granja perduda entre kilometres (o milles, com diuen allà) i
kilometres de terreny conreat i vaques...
Només
us diré que no m’ho esperava. Jo ja tenia el xip de San Diego: Califòrnia, sol,
platja, calor, poca roba, civilització... Així que quan vaig arribar a l’aeroport
i hi havia un cowboy panxut, amb la pell arrugada de passar-se masses hores al
sol i amb el barret, els texans i les botes vaig començar a pensar que potser
la meva decisió d’anar als EEUU havia estat un error...
2 han dit la seva:
De vegades la primera impresió no compte.....
jaja si! La meva impressió ha millorat! :)
Publica un comentari