Escrit per Natàlia a 12:10 No comments

Us he de confessar que tinc un gran mal de cap que es diu Guillem. Crec que us n’he parlat molt per sobre en un altre post i hauria d’aprofundir una mica més...

Aix... Començaré pel principi: Facebook.

Bé, ja sabeu que un canvi d’estat al Facebook és motiu de revolució entre els contactes més i menys propers. Des dels que et pregunten què ha passat, els que els hi agrada el teu estat de soltera (en alguns casos ho entenc, però en el meu??) o els que t’auguren un futur molt millor que amb la teva última parella... Doncs bé, entre aquests contactes hi havia en Guillem, un ex-company de la universitat amb qui havia perdut el contacte durant l’últim any i escaig, que quan va veure que tornava a estar soltera em va enviar un missatge privat dient que entenia perfectament pel que estava passant perquè ell feia unes setmanes que ho havia deixat amb la seva nòvia i estava fatal. I ja sabeu, l’empatia i saber que els dos estàvem igual de destrossats va fer que anéssim a plorar-nos les nostres penes a un bar a prop de la universitat.

Jo crec que això de picar-se a l’esquena i ofegar les penes amb algú que està tant fotut com tu és addictiu, perquè cada cop quedàvem més sovint per parlar dels nostres exs... Les nostres converses es centraven únicament en parlar dels exs: del que ens havien fet, del que els trobàvem a faltar, de les nostres rutines amb ells, de les seves fabuloses virtuts i els seus odiosos defectes,...

Fins que un dia, encara no sé massa bé com ni perquè, ens vam enrotllar. Alguna abraçada més forta que de costum, algun petó que es va acostar massa a les comissures dels llavis,... i bé, des de llavors, les trobades ja no eren només al bar de la universitat, i de cop ja no parlàvem tant dels exs... Però no ens enganyem, els exs era el que ens mantenia units. Era el que teníem en comú: ens havien deixat, ens sentíem sols i abandonats... I cap relació s’hauria de començar per intentar unir un cor trencat...

Però no patiu perquè no crec que se’n pugui dir relació del que va passar amb en Guillem. Podríem dir que va ser un clau que no va treure un altre clau però que es va clavar a un mal lloc i va molestant.  
Ostres,