Escrit per Natàlia a 12:07 No comments

Bé, ja torno a estar operativa per aquí! Com us he trobat a faltar! No sabeu la de vegades que pensava:
“Això els hi he d’explicar als meus companys virtuals!”
Encara estic vivint als EEUU i la meva vida ha fet un gir radical! Però no seria just que us expliqui la meva vida actual sense començar pel principi, el nou inici que vaig iniciar el 24 de juny quan vaig agafar l’avió!

Des que la meva jefa em va fer la proposta, em vaig passar els 3 mesos següents estudiant anglès, tancant temes i fent un curs “d’actualització” per estar preparada a la sucursal americana... Per sort, vaig estar tant ocupada que no vaig tenir gaire temps de pensar ni amb en Martí ni amb la Júlia.

Bé, potser no vaig tenir temps de pensar massa amb en Martí perquè també vaig estar entretinguda amb un tal Guillem però no sé si això us ho hauria d’explicar... ja que no me’n sento gaire orgullosa, però bé, ja m’estic saltant el principi de tot plegat!!

D’acord, des de l’últim que us vaig comentar l’any passat (Me’n vaig a EEUU!!) el següent va ser explicar a tothom que me n’anava indefinidament a treballar a EEUU, que m’havien proposat un trasllat i que havia dit que si...
-Als Estats Units?
- Tan lluny???
- I què farem sense tu??
- Passa-ho genial i comença a fer-nos lloc que et vindrem a emprenyar cada dos per tres!!
- I a on aniràs?? A Nova York i farem la nostra pròpia versió de Sex& the City??
- Segur que deixaràs de cobrar aquesta misèria de sou no? Ara cobraràs més que totes nosaltres juntes!!
Les meves companyes de pis s’ho van prendre molt bé! Però vam acabar totes plorant quan ens vam adonar que ens trobaríem molt a faltar i que les nostres xerrades del diumenge a la tarda passaríem a fer-les mitjançant el Skype i que jo les hauria de fer al matí...

Quan ho vaig explicar als meus pares...
- Home, ja sabem que les ruptures són complicades però d’això a anar-te’n a l’altre banda del “xarcu” per no veure’l potser és una mica exagerat no? – (M’he oblidat de comentar-vos que junt amb el “Marxo a EEUU” també els hi vaig dir que “En Martí i jo ja no estem junts”
- No és per la ruptura, és una gran oportunitat!
- Ah si? I quina feina faràs exactament?
- Doncs, no ho sé del tot...
- I el sou? I ja t’hi entendràs? I a quina part d’Amèrica vas? Amèrica és molt gran per generalitzar tant!!
Després de totes aquestes preguntes em vaig adonar que tenien raó, havia acceptat una feina que no tenia ni idea del que hi anava a fer, ni el que cobraria i el que era més important, a quina part d’EEUU aniria! La idea d’una Amèrica moderna a Nova York o una estiuenca o sexy Califòrnia o una càlida Florida semblava molt bé, però, i si m’enviaven a algun estat que ni tant sols sabia ubicar al mapa (fàcil tenint en compte el meu nivell de geografia) ple de vaques i muntanyes (ja sabeu que amb la neu no m’hi porto massa bé!)?? El dilluns següent em vaig plantar a posar les coses clares. Abans però, els comentaris del meu entorn sobre la ruptura amb en Martí que es podrien resumir en un...
- Ja deia jo que un noi que semblava tan perfecte havia de tenir un defecte molt gros...
I el més curiós és que aquest comentari el va fer ma mare, en comptes de dir-me: “ai! Ja n’has deixat escapar un altre!!” o “és que no n’hi ha cap que t’aguanti!”, cosa que em va consolar molt!
Ostres,