He dit que si!!! Me’n vaig a EEUU!!! Així que aquest blog, com aquesta etapa que he viscut durant aquest últim any i escaig, s’acaba. I com se sol dir i espero complir,
“No és un adéu, és un fins aviat!”
I no voldria tancar aquesta etapa sense despedir-me de tots vosaltres com és degut. No m'he preparat cap discurset com els actors als Òscars, Goyas i tot plegat però volia deixar d'agraïr a:
A vosaltres 4 que heu seguit el blog des de pràcticament al principi (assumpta, llop666, Òscar i Garbi) i a tots els que heu anat comentant i compartint amb mi aquesta experiència a trossets, a dies, de dalt a baix, en diagonal, un dia si un dia no, de tant en quan, quan t’interessa, cada dia o simplement un dia per casualitat.
Als que no heu comentat però que em dèieu, “jo no comento però et llegeixo sempre eh!!”
Ah! I als que encara no ho heu fet però ho fareu (això de llegir-me eh!)!
Moltes gràcies amics!!! See you soon!!!!
PD: I que no escrigui no significa que no vagi seguint les vostres històries als vostres blogs i ni molt menys significa que no estigui apuntant tot el que em passi als EEUU per posar-vos al dia el dia menys pensat! Bye Bye
A vosaltres 4 que heu seguit el blog des de pràcticament al principi (assumpta, llop666, Òscar i Garbi) i a tots els que heu anat comentant i compartint amb mi aquesta experiència a trossets, a dies, de dalt a baix, en diagonal, un dia si un dia no, de tant en quan, quan t’interessa, cada dia o simplement un dia per casualitat.
Als que no heu comentat però que em dèieu, “jo no comento però et llegeixo sempre eh!!”
Ah! I als que encara no ho heu fet però ho fareu (això de llegir-me eh!)!
Moltes gràcies amics!!! See you soon!!!!
PD: I que no escrigui no significa que no vagi seguint les vostres històries als vostres blogs i ni molt menys significa que no estigui apuntant tot el que em passi als EEUU per posar-vos al dia el dia menys pensat! Bye Bye
6 han dit la seva:
Suposo Natàlia que aquest comiat només és l'inici de les noves aventures de Natàlia a la cort d'en Barack Obama, oi?
Hi ha molta tela, en forma de blog, que tallar al país de les sigles. Ja imagino la Natàlia coneixent en un fast-food un quarterback de la universitat de Ucla, fent la idíl.lica ruta 66 en un Cadillac gens solitari o compartint cuites amoroses amb alguna de les protas de Sexo en Nueva York.
Serà així ... :) ... oi? Digues que sí!
Petooons.
Ens agradaria molt poder llegir les aventures de la Natalia com a becaria del sr barack......però això depen de tu...l'autora material dels fets.
Sort, amb tot i molt de petons
Natàlia pues aunque lo creas este seguidor te echará de menos, que te vaya bien en tu nueva aventura por EEUU, cuidate... un beso....
Moltíssimes gràcies a tots!!!
Ostres Natàlia!
Feia un temps que no entraba al teu blog i avui, fent un repàs a les últimes entrades m'he quedat bocabadat, quantes coses i quants canvis!!
M'enrecordo que havia passat molt bones estones llegint les teves aventures i m'ha quedat una sensació de tristesa.
Internet és sinónim de global, de comunicació al instant estiguis on estiguis, per que "tallar" amb el blog pel fet de marxar als Estats Units? Què no hi ha ordinadors allà? ;)
Facis el que facis, molta sort!!
I fins aviat!
Petons!
S'et trobarà a faltar Natalia ;)
Esperem que tornis aviat ^^
Una abraçada!
Publica un comentari