divendres 26 de febrer de 2010

Capítol 79. Una nova vida?

Bé, us podeu imaginar la cara de babau que se’m va quedar quan la jefa em va proposar marxar a EEUU a treballar-hi indefinidament, oi??

Després de pensar-m’ho molt, de veure com les disculpes del Marc s’han anat reduint dràsticament les últimes setmanes (segurament que indirectament proporcional a l’increment d’interès per la Júlia) i tenir cada cop més clar que tampoc tinc res que em lligui aquí (la Catiusca vindrà amb mi o la deixaré en bones mans amb les meves companyes de pis i el sr. Narváez ens va abandonar fa mesos després de suïcidar-se i saltar de la seva peixera a la catifa per algun motiu que desconec), les amigues em poden venir a veure, la feina d'aquí és patètica....

Ah! I la família, me n’oblidava, ejem, tampoc em trobaran gaire a faltar (bé, només si troben a faltar algú per criticar!!).

Què coi! Crec que diré que si!!

3 han dit la seva:

òscar ha dit...

Un país que té un nom d'estil sigles (com el QDQ, el CQC, el DEC i d'altres) no és de fiar.
Mira que va acabar passant amb la URSS!!! :)

Mon ha dit...

clar que si noia...America t'espera

Cristina ha dit...

Colón va conquerir les Amèriques.... qui sap si tu li seguiràs els passos i acabaràs triomfant allà... ENDEVANT I MOLTA SORT!!!